Alí Arango, un guitarrista cubà amb una carrera internacional destacada, ha guanyat vint-i-tres grans premis en l'àmbit de la guitarra clàssica. Malgrat aquest èxit, ell mateix es considera un artista “atípic” per la seva capacitat de fusionar estils i la seva implicació en diverses disciplines artístiques, com la composició, l'edició musical, la fotografia i el disseny gràfic.
Amb el seu grup, el Barcelona Guitar Trio, Arango realitza més de quaranta actuacions anuals al Palau de la Música Catalana i una seixantena més arreu del món, dedicant un terç del seu temps a l'escenari. La seva exigència i rigor, que ell atribueix a la seva formació a Cuba sota una “cultura soviètica” molt estricta, el porten a controlar tots els aspectes de la seva producció artística.
“"Jo vaig nàixer a Cuba, fill d’artistes plàstics. La meva mare i el meu pare eren escultors. A Cuba vaig començar a donar guerra –com en diuen allà–, perquè volia ser rocker. Al final, de rocker, només me’n queden els pèls."
La seva arribada a Barcelona fa vint anys va ser fruit d'una beca de creació a Còrdova amb la Fundación Antonio Gala el 2005, seguida d'una visita a amics a la capital catalana. La trobada amb una oportunitat laboral i el seu interès pels concursos internacionals el van portar a establir-s'hi definitivament. Actualment, té el seu estudi de gravació, la seva família i el Barcelona Guitar Trio arrelats a la ciutat.
La seva decisió de no tornar a Cuba després de la beca va comportar la pèrdua dels seus drets com a ciutadà, sent considerat un cas d'“abandono de la misión”. Aquesta situació li impedeix tornar al seu país natal excepte com a turista, una realitat que va viure amb dolor en no poder assistir al funeral de la seva mare. Arango expressa la seva preocupació per la repressió i la crisi actual a Cuba, tot i que es manté desconnectat per la distància i la manca de vincles familiars directes.
Pel que fa a la seva visió musical, Arango lamenta el desconeixement de la guitarra clàssica a Espanya i Catalunya, on sovint se'l confon amb el flamenc. Reconeix a Paco de Lucía com un referent que va obrir el flamenc a influències del jazz i altres gèneres, una filosofia que ell mateix aplica en les seves composicions i en l'espectacle d'homenatge a Paco de Lucía que el Barcelona Guitar Trio presenta al Palau de la Música.
El guitarrista també reflexiona sobre l'impacte de les xarxes socials i la superficialitat en la música actual, tot i que el seu trio té una gran presència en línia amb milions de visualitzacions. Expressa la seva preocupació per la normalització de la vulgaritat en gèneres com el reggaeton i la pèrdua de qualitat en la música popular, contrastant-ho amb la vitalitat i la capacitat d'evolució del jazz modern.
