La consellera, que lidera el Departament d’Economia i Finances des del 2024, va explicar que la negociació amb la vicepresidenta María Jesús Montero buscava corregir un model caducat feia dotze anys, que havia generat una distància “enorme” entre comunitats autònomes en el finançament de competències clau com sanitat, educació i drets socials.
Romero va qualificar la proposta com a “bona” perquè l'Estat aportarà 21.000 milions d'euros al sistema, més recursos per compensar comunitats infrafinançades com Catalunya, la Comunitat Valenciana o Múrcia. A més, el nou paradigma es basarà en l'ingrés i no en la despesa, fent-lo més transparent i flexible, i atorgant més corresponsabilitat.
“"Jo havia dit en algun moment que estaríem satisfets amb 17.000 o 18.000 milions, i el Govern n’ha acabat posant 21.000. Per tant, Catalunya guanya més del que pensàvem. No m’esperava aquests 4.700 milions que ens corresponen."
L'aplicació d'aquests recursos, si s'aprova el nou model aquest any, tindrà efecte a partir del 2027, permetent incorporar els fons als nous pressupostos. Aquests recursos són vitals per pal·liar la tensió en els serveis públics, com la millora de la inversió en educació (reducció de barracons) i l'atenció a la dependència.
Romero va subratllar la urgència d'aprovar nous pressupostos, ja que s'estan prorrogant els crèdits del 2023, generant problemes de tresoreria. Va agrair la “generositat i la responsabilitat” dels Comuns per obrir-se a negociar els comptes del 2026, mentre espera que ERC compleixi els acords pendents per reprendre les negociacions.
