L'operació de desallotjament del gran assentament de l'antic institut B9 de Badalona, la més gran de la història recent de Catalunya, ha deixat centenars de persones sense llar. Tot i que els municipis de l'entorn donaven per fet el trasllat a Barcelona, fonts de l'Ajuntament de Barcelona han confirmat que el Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) no els acollirà.
La raó esgrimida per la capital catalana és que el desallotjament és una acció planificada i, per tant, no s'ajusta al conveni de col·laboració signat el 2019 amb els municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que només preveu casos d'“urgència o emergència sobrevinguda”. El conveni detalla que l'acollida a Barcelona és l'última opció, i que els municipis haurien d'oferir recursos propis.
L'alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, ha responsabilitzat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de la situació. Albiol ha defensat que el seu consistori no destinarà fons a l'habitatge per a aquells que “fan la vida impossible als veïns” i ha assegurat que només s'havia ofert allotjament temporal a unes 16 o 17 persones.
“"Badalona no gastarà un euro a donar habitatge a qui fa la vida impossible als veïns."
Des del Parlament, tant el president de la Generalitat, Salvador Illa, com la consellera de Drets Socials, Mónica Martínez Bravo, han defensat que l'actuació respon a un mandat judicial. Martínez Bravo ha assenyalat que el Govern ha derivat 59 persones a recursos adequats, però ha recordat que la competència d'una solució habitacional recau en el consistori de Badalona.
