La trajectòria de Busquets es va iniciar formalment amb l'ajuda de l'agent literària Anna Soler-Pont. El seu primer llibre publicat va ser Presó de neu (Proa, 2003), una obra que va sorgir de la seva experiència com a voluntària al centre penitenciari de Can Brians. L'autora defineix el seu estil com a "novel·la psicològica a base de monòlegs", centrant-se en l'exploració dels sentiments.
“"La millor, la de Rússia: la meva primera traducció va ser la del llibre 'El jersei' al rus. S'ha anat reeditant allà, i ara, el Kremlin ha prohibit uns quants escriptors que només es poden llegir o comprar clandestinament. Entre aquests escriptors hi ha Jaume Cabré, Haruki Murakami i una servidora. Ens tenen per 'agents estrangers' de ves a saber què."
Pel que fa al seu procés creatiu, Busquets explica que escriu "a raig" un cop té una idea clara, sense seguir un horari rígid, una pràctica que manté des dels 12 anys. Tot i ser capaç d'escriure amb soroll ambiental i gent parlant, té una única mania: no pot treballar si se sent música. Entre els seus referents clàssics hi ha Oscar Wilde, Federico García Lorca i Albert Camus, mentre que de contemporanis destaca Irène Némirovsky i Siegfried Lenz.
“"N'hi ha dos: 1. quan vaig tenir el primer llibre publicat a les mans, i 2. quan vaig guanyar el premi Llibreter (2011)."
La seva darrera publicació, Habitacions compartides, que arriba al gener de 2026, tracta sobre dues persones que es recuperen en un hospital i que tenen una setmana per aturar les seves vides i descobrir els seus punts en comú. A més, Busquets va publicar recentment Collsacabra [una biografia] (octubre 2025), que descriu com "una història d'amor amb la meva terra".
