L'estudi, elaborat a partir d'entrevistes a 602 llars i 1.519 persones, determina que quatre de cada deu residents a la diòcesi de Barcelona viuen en una situació d'integració precària, amb inestabilitat en àmbits com la feina, la salut o l'habitatge. Només el 45,4% de la població gaudeix d'una integració “plena”, segons l'entitat. La precarietat afecta de manera desproporcionada la població estrangera, que presenta una taxa d'exclusió social el doble d'alta que la dels ciutadans del país. Pot consultar l'alerta de Càritas aquí.
L'habitatge és assenyalat per Càritas com el “principal factor de desigualtat”, amb un 26% de la població (més de 730.000 persones) patint dificultats en aquest àmbit. L'informe alerta que el lloguer s'ha convertit en una “trampa de pobresa”, ja que el risc de pobresa per als llogaters (22,3%) gairebé triplica el dels propietaris (8,2%).
“"Més del 15% de la població cau en pobresa severa després d’assumir la despesa de l’habitatge. La diferència entre viure de lloguer o en propietat és un factor decisiu a l’hora de determinar si et trobes en risc de caure en una situació d’exclusió social."
Un 13,5% dels ciutadans de la diòcesi barcelonina viuen en context d'amuntegament greu, una situació que afecta directament els més vulnerables. La responsable de l'Àrea Social de Càritas ha posat èmfasi en la situació dels menors.
“"En 9 de cada 10 llars on les persones es troben amuntegades viuen infants o adolescents. Un infant que viu en aquestes condicions difícilment té els seus drets garantits."
Una de les conclusions més alarmants és la pèrdua de la “capacitat protectora” de l'ocupació. El 57,5% de les persones en exclusió social viuen en llars on el cap de família té feina, confirmant que “treballar ja no salva de l’exclusió” i que estalviar s'està convertint en una “missió impossible” per a moltes famílies.
