Inspirada per la desolació del pantà de Sau durant un període de sequera, Carlota Gurt (Barcelona, 1975) va concebre Els erms, una novel·la que marca el seu canvi a l'editorial Anagrama després de tres títols amb Proa. L'obra presenta la trobada improbable entre Ramona, articulista i podcaster, i Faust, responsable de la presa, units per la desil·lusió en un 24 de desembre al parador de Sau.
“"També hi ha foscor i soledat, que és una cosa que també és molt meva, i un cert sentit de l’humor, una ironia sobre les coses. Jo crec que soc bastant així."
La novel·la, que l'autora descriu com a “expansiva, intensa i emfàtica”, explora les sequeres professionals, amoroses, socials i col·lectives, incloent-hi la climàtica. Gurt assenyala que, tot i que la novel·la arriba quan els pantans estan plens, la distància amb la realitat de la sequera la fa literàriament més interessant.
“"Estem fent la travessia del desert, però no sabem on hem d’arribar."
Un dels aspectes més destacats de l'obra és la representació de Barcelona, que Gurt descriu amb una sensació de tristesa i resignació. L'autora lamenta la transformació de la ciutat cap a una aparença i un servilisme turístic, així com la pèrdua de la llengua catalana en l'ús quotidià.
“"A Barcelona jo no vaig parlar en castellà fins que vaig tenir 12 anys. Avui dia això és ciència-ficció."
Gurt subratlla la importància de la realitat en la seva ficció, visitant tots els escenaris de la novel·la, des del pantà de Sau fins a la línia de l'AVE. Aquesta novel·la, a diferència de les anteriors, mira més enllà dels personatges per abordar temes com la llengua, l'obsessió estètica i les pantalles, oferint una visió més àmplia del país.
