Aquesta definició, elaborada per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i la Direcció General de Tributs i Joc, s'aplicarà a les 271 localitats catalanes declarades mercat residencial tensat. D'aquestes, 140 municipis van ser inclosos el 13 de març de 2024 i 131 més s'hi van afegir l'1 de juliol del mateix any.
En aquests territoris, la renda del lloguer no pot excedir l'índex de referència oficial. La normativa especifica que un contribuent serà considerat gran tenidor si la suma dels seus percentatges de titularitat arriba al 500%, equivalent a la propietat total de cinc immobles urbans d'ús residencial. El Govern aclareix que tenir una quota de participació superior al 50% en un habitatge no el computa com una unitat sencera.
Així, un propietari amb menys del 100% de cinc pisos, però copropietari d'altres immobles, serà gran tenidor si la suma total dels percentatges de titularitat assoleix el 500%. Això implica que qui posseeixi el 50% de 10 habitatges compliria aquest llindar i estaria subjecte a la regulació.
“"Si un propietari té el 50% de 10 pisos, es considera com 5 pisos sencers i es declara gran tenidor. Això no ho diu enlloc, se l’estan inventant, no està escrit: o tens o no tens 5 pisos."
Aquesta interpretació ha generat preocupació en el sector immobiliari català, que considera que la Generalitat està ampliant el concepte de gran tenidor establert en la llei estatal d'habitatge amb fórmules complexes. El sector argumenta que aquesta definició no està explícitament recollida en la normativa estatal i introdueix una complexitat addicional en el càlcul de la condició de gran tenidor.
