Collboni lamenta el rebuig dels decrets d'habitatge al Congrés

L'alcalde de Barcelona critica la manca d'acord i defensa les polítiques per garantir el dret a l'habitatge i frenar l'especulació.

Un mall de justícia sobre documents oficials davant del Congrés dels Diputats.
IA

Un mall de justícia sobre documents oficials davant del Congrés dels Diputats.

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha valorat negativament el rebuig al Congrés dels Diputats dels dos Decrets Llei d'habitatge, considerant-ho una "gran oportunitat perduda" per protegir els ciutadans i fomentar el dret a l'habitatge a la ciutat.

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha llegit una declaració institucional per valorar el rebuig al Congrés dels Diputats dels dos Decrets Llei en matèria d'habitatge. Collboni ha assenyalat que la no aprovació d'aquests decrets té un "efecte directe" sobre els ciutadans de Barcelona i sobre les polítiques municipals de foment del dret a l'habitatge.
Segons l'alcalde, s'ha perdut una oportunitat "per continuar canviant les regles del joc en matèria d'habitatge", "garantir el dret dels veïns i veïnes a quedar-se als seus barris" i "generar un escut social per fer front a l'especulació i a la pujada contínua i injustificada dels preus". Ha recordat que en els últims anys s'ha doblat la construcció d'habitatge protegit i s'han reforçat les polítiques de rehabilitació.
Collboni ha destacat que els decrets rebutjats "posaven límits clars a aquells que volen comprar edificis per fer-ne negoci". Ha recordat que la regulació ja existent ha permès reduir les compravendes de finques senceres en un 32% i desincentivar les compres especulatives. L'anunci de la desaparició dels pisos turístics el 2028, que retornarà prop de 10.000 habitatges a l'ús residencial, reforça aquest canvi de marc. Tot i això, ha admès que els veïns de barris com l'Eixample, Ciutat Vella o Gràcia viuen amb la por que fons especuladors comprin les seves cases.
En segon lloc, l'alcalde ha subratllat que els decrets "frenaven una de les cares més cruentes de la crisi de l'habitatge: els desnonaments que afecten les persones més vulnerables". Ha apuntat que durant els dos dies de vigència d'un dels decrets, ja s'havien aturat dos desnonaments a Barcelona.
En tercer lloc, ha mencionat que els decrets dotaven d'una "nova eina" per fer front als pisos turístics. Si s'haguessin aprovat, s'hauria pogut iniciar el procés per aprovar una pujada de fins al 150% de l'IBI dels pisos turístics, una mesura que hauria permès recaptar aproximadament 7 milions d'euros anuals destinats a la promoció d'habitatge protegit.
L'alcalde ha conclòs que els grups parlamentaris tenien "una elecció clara: estar amb la gent o estar amb els especuladors" i que els qui hi han votat en contra "hauran d'explicar per què trien no protegir les persones vulnerables davant dels desnonaments i no avançar en la lluita contra l'especulació".
Finalment, Collboni ha enviat un missatge a la ciutadania de Barcelona assegurant que el govern municipal seguirà protegint el dret dels veïns a quedar-se als seus barris. Ha reiterat el compromís de mantenir l'aplicació de la Llei d'habitatge i la declaració de zona de mercat residencial tensionat, així com l'objectiu d'eliminar tots els pisos turístics l'any 2028, per garantir que "els habitatges han de ser per viure-hi, no per fer-ne negoci".
Informació elaborada a partir de la font oficial: Ajuntament de Barcelona - Sala de premsa (02/10/2026)