La prova, organitzada pel Departament de Política Lingüística, ha generat un debat intens sobre la seva credibilitat i els futurs resultats. La controvèrsia sorgeix arran d'una pausa de mitja hora entre la primera i la segona part de l'examen, durant la qual els examinats van poder accedir als quaderns de respostes.
L'estructura de l'examen consta de tres parts: comprensió lectora i expressió escrita (57% de la nota), gramàtica i vocabulari, i una part oral. Els aspirants van rebre dos quaderns, un per als enunciats i un altre per a les respostes. Després de la pausa, es va indicar que les respostes de la segona part s'havien d'escriure al mateix quadern on ja hi havia les de la primera.
Aquesta circumstància va permetre als participants consultar dubtes a internet, diccionaris o entre companys, revisar l'ortografia i la gramàtica, o fins i tot modificar respostes de la primera part, cosa que representa un avantatge inusual en aquest tipus de proves.
És un examen en el qual tothom podia copiar i això deslegitima la prova del C2, el màxim nivell que es pot tenir en la llengua catalana.
Alguns aspirants han expressat la seva indignació, mentre que altres defensen que el temps de 45 minuts assignat per a la segona part era insuficient per aprofitar-se de la situació. L'organització Plataforma per la Llengua ha qualificat l'incident d'error i es planteja presentar una queixa formal.
Per la seva banda, el Departament de Política Lingüística defensa la rigurositat de la prova, argumentant que la modificació puntual d'alguna paraula no hauria de condicionar l'avaluació global de la competència lingüística dels examinats.
