La demanda global de minerals crítics i terres rares ha crescut significativament, influenciada no només per la transició energètica i la digitalització, sinó també pel rearmament global, l'augment de la despesa militar i el desenvolupament de la intel·ligència artificial (IA). Aquests factors han convertit l'extracció de minerals en una qüestió estratègica per a la indústria militar i tecnològica, amb conseqüències directes sobre els territoris i les comunitats afectades.
Per analitzar aquestes dinàmiques, el passat 23 d’octubre, l’ICIP, l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) i el Festival for the Future van organitzar al Hub Social de Barcelona el diàleg «Terres rares: minerals per a la guerra». La trobada va comptar amb les intervencions de Julie Klinger, professora de la Universitat de Delaware, i Lars-Marcus Lilja Kuhmunen, líder de la comunitat indígena Sami de Gabna (Suècia). La periodista Núria Jar va moderar la conversa, amb el suport de la Unió Europea i l’Ajuntament de Barcelona.
Julie Klinger va qüestionar la idea que les terres rares siguin minerals escassos, assenyalant que la seva importància rau en les seves propietats magnètiques, conductives i òptiques. Va alertar que la narrativa de l’escassetat s’utilitza per alimentar l’especulació financera i legitimar nous projectes extractius, destacant els costos ambientals del seu processament, que genera aigües residuals tòxiques i residus radioactius.
La investigadora va posar èmfasi en el paper del complex militar-industrial i la IA en l’augment de la demanda. Les terres rares són essencials per a components d’armament modern com sistemes de navegació de drons, bombes de precisió, avions de combat i coets. La construcció de centres de dades i infraestructures digitals per a la vigilància i la guerra automatitzada també incrementa la necessitat d'aquests minerals, connectant la cursa tecnològica, el rearmament i l'expansió minera.
El testimoni de Lars-Marcus Lilja Kuhmunen va reflectir la dimensió humana del model extractiu. Va explicar com el projecte miner Per Geijer de l’empresa estatal sueca LKAB amenaça la comunitat indígena Sami de Gabna, la qual depèn de la pastura transhumant de rens des de fa més de 500 anys. La nova mina interrompria les rutes migratòries dels ramats i la pols minera contaminaria la vegetació.
“"La posada en marxa d’aquesta nova mina sacrificaria la meva comunitat i el futur dels meus fills, esborrant la cultura Sami i la nostra forma de vida tradicional. És extremadament dolorós adonar-se que aquest sacrifici no es fa per cap transició ecològica, sinó per alimentar guerres a altres llocs del món."
Kuhmunen també va alertar de la manca de protecció jurídica dels drets del seu poble a Suècia, que encara no ha ratificat el Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball. La comunitat de Gabna ha iniciat accions legals per donar visibilitat internacional al seu cas.
El diàleg va abordar la dependència de la Xina en la cadena global de subministrament i processament de terres rares. Klinger va explicar que aquesta posició respon a dècades d’inversió pública en recerca i capacitat industrial, mentre els països occidentals van externalitzar l’activitat minera cap a la Xina. La rivalitat geopolítica actual ha convertit aquesta dependència en una qüestió de seguretat estratègica, impulsant nous projectes miners a Occident, tot i que Klinger va advertir que no implica necessàriament pràctiques més sostenibles.
Com a alternatives, es van debatre el reciclatge i la reducció de la demanda. Klinger va defensar que les tecnologies de reciclatge ja permeten recuperar terres rares de residus electrònics i vehicles fora d’ús. Va assenyalar la necessitat de reorientar les subvencions públiques cap a la gestió de residus, el disseny de productes més fàcils de reparar i l’impuls de l’economia circular, així com reduir la demanda associada a l’expansió militar i tecnològica.
La sessió va subratllar la necessitat de connectar les agendes antimilitarista i ecologista, qüestionant el creixement il·limitat, reduint la despesa militar i garantint els drets dels pobles indígenes per avançar cap a un model de seguretat centrat en les persones i la sostenibilitat del planeta.
