Nou mètode de la UAB per dissenyar fàrmacs més precisos contra l'amiloïdosi
Investigadors catalans i nord-americans han desenvolupat una aproximació metodològica dinàmica per combatre la malaltia de la transtiretina.
Per Anna Bosch Pujol
••2 min de lectura
Imatge genèrica d'un laboratori de biotecnologia amb equips d'espectrometria de masses i anàlisi de proteïnes.
Investigadors de l'IBB-UAB i la Universitat de Washington han desenvolupat una nova aproximació metodològica per visualitzar els canvis conformacionals de la proteïna TTR, clau per dissenyar fàrmacs més precisos contra l'amiloïdosi.
La recerca, liderada per l'Institut de Biotecnologia i de Biomedicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (IBB-UAB) i la Universitat de Washington als Estats Units, se centra en la proteïna transtiretina (TTR). Les mutacions genètiques provoquen el mal plegament i l’agregació de TTR, que s’acumula com a fibres amiloides en diversos teixits, causant l'amiloïdosi per transtiretina (ATTR), un conjunt de trastorns progressius i fatals.
Tot i que l'estudi en alta resolució mitjançant difracció per raigs X ha permès determinar més de 300 estructures de TTR, aquestes ofereixen només una imatge estàtica de la proteïna. Els fàrmacs aprovats actualment presenten una activitat genèrica i no proporcionen una resposta terapèutica específica per a les diverses variants fenotípiques de la malaltia, posant de manifest la necessitat de dissenyar nous estabilitzadors adaptats a cada mutació concreta.
“
"Aplicant l’espectrometria de masses (MS) combinada amb dues tècniques bioquímiques, com són l’intercanvi hidrogen-deuteri (HDX) i l’oxidació fotoquímica ràpida de proteïnes (FPOP), hem pogut observar els canvis en la conformació induïts tant per les mutacions com per la unió dels lligands, que resulten invisibles per a la cristal·lografia de raigs X."
Aquesta nova aproximació metodològica proporciona una visió dinàmica del mecanisme d’acció, comparable a una «pel·lícula» en lloc d’una imatge fixa. Això ha permès als investigadors fer troballes importants respecte als canvis conformacionals causats per les mutacions patogèniques de TTR i com els seus lligands estabilitzadors contraresten aquests efectes.
“
"Hem revelat mecanismes de desestabilització fins ara ocults, fet que obre un nou terreny per al disseny d’estabilitzadors específics per a cada mutació, amb un potencial terapèutic significativament millorat. El disseny de nous lligands hauria de considerar, doncs, les característiques dinàmiques de cada variant patogènica de TTR."