La troballa es va produir durant les obres d’ampliació de la xarxa d’aigua freàtica al carrer del Consell de Cent, entre el passeig de Sant Joan i el carrer de la Independència, quan van aflorar unes escales de pedra i maó. Els primers indicis van confirmar que es tractava d’un refugi antiaeri de la Guerra Civil, davant del número 605 del carrer, fet que va motivar la intervenció del Servei d’Arqueologia de Barcelona i l’empresa Global Mediterránea-Geomática.

Tot i que l’entrada i el primer tram es trobaven en un gran estat de conservació, els arqueòlegs van topar amb un obstacle inesperat: la galeria principal del búnquer havia estat escapçada completament. La destrucció es va produir amb la construcció del pàrquing d’una finca de vuit plantes erigida als anys vuitanta, que ocupa el traçat de l’antic refugi.

El tram conservat, que avança fent ziga-zaga, té poc més de 17 metres de recorregut i salva un desnivell de sis metres. Es creu que correspon al refugi número 313 (o 445) del llistat de recintes antiaeris de 1938, un espai que tenia capacitat per a 720 persones i una longitud de 200 metres. Durant la intervenció es van trobar objectes metàl·lics, com llaunes de conserves i una granada de fragmentació buida.

A causa del seu estat, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) ha descartat la seva obertura al públic, optant per tapiar les escales i crear un pou de registre per a accés exclusivament tècnic. Aquesta troballa coincideix amb l’enderroc de tres illes de cases al voltant de la plaça de les Glòries per crear una nova zona verda, un projecte que l’Associació de Veïns del Clot vol que es faci sense demores, tot i plantejar un ús provisional per als solars buits.