Un equip investigador ha identificat un fenomen estel·lar inèdit: una estrella lleugerament menys massiva que el Sol s'ha fusionat amb una estrella supergegant a l'extrem de la galàxia veïna Andròmeda. L’equip ha batejat la nova estrella fusionada com a «Bao». El descobriment s'ha vist reforçat per observacions del telescopi espacial James Webb, de la NASA, l’Agència Espacial Europea (ESA) i l’Agència Espacial Canadenca (CSA), creuades amb dades de telescopis espacials i terrestres. Investigadors de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) a l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) han participat en aquest treball, publicat a la revista Nature.
«Les fusions estel·lars són molt difícils d’observar en temps real perquè són complicades de predir», explica Viraj Karambelkar, primer autor de l’article i investigador a la Universitat de Colúmbia. «El Webb va observar Bao només 47 dies després que l’erupció de les estrelles assolís el seu punt màxim, el seguiment més ràpid que s’ha fet mai d’un esdeveniment d’aquest tipus». Abans de la transformació, les dues estrelles orbitaven pacíficament, però la fusió es va produir després de només set òrbites, uns set anys.
«Pensàvem que un esclat d’una estrella tan extensa trigaria anys», assenyala la coautora Nadia Blagorodnova, investigadora de l’IEEC a l’ICCUB. «Un dia, la seva brillantor va començar a augmentar i, en menys d’una setmana, va assolir el pic màxim!» Aquest procés, conegut com a evolució d’embolcall comú, implica que una estrella arrenca les capes externes de l’altra, fent que el gas flueixi cap a l’espai circumdant.
L’equip va reconstruir els esdeveniments mitjançant simulacions i observacions en infraroig mitjà del Webb. Abans de l’erupció, l’estrella primària, «Gran Bao», tenia set vegades la massa del Sol, 350 vegades el seu radi i era 18.000 vegades més brillant. La companya, «Petit Bao», tenia menys massa (unes 0,7 masses solars) i menys brillantor. La seva trobada va ser «gairebé com una bomba explotant dins d’una estrella viva», explica Kishalay De, coautor i professor ajudant a la Universitat de Colúmbia.
L’anàlisi de Bao (formalment AT 2025abao) ofereix un nou enfocament per reconstruir esdeveniments estel·lars en temps real. Aquesta troballa arriba quan el telescopi espacial Nancy Grace Roman de la NASA està a punt de realitzar extensos cartografiats que podrien beneficiar-se d’anàlisis similars. «Aviat hi haurà una gran allau de descobriments similars», anticipa Karambelkar.




