La polèmica envolta els edificis adquirits pel fons Vandor a diversos districtes de Barcelona, on els veïns denuncien que les obres per convertir pisos buits en 'colivings' es fan sovint sense la llicència adequada. Aquesta pràctica, alerten, té l'objectiu d'evitar que les intervencions siguin considerades "grans rehabilitacions", que obligarien a reservar el 30% de la superfície per a habitatge protegit. L'arquitecta i resident Patricia Rodríguez, del carrer Concòrdia, va aturar temporalment obres en vuit cases on només s'havien demanat tres llicències.

L'advocat Jordi Aguilera, que representa els veïns, va presentar una instància al juny als cinc districtes afectats (Eixample, Sarrià-Sant Gervasi, Ciutat Vella, Les Corts i Sants-Montjuïc) reclamant els expedients d'obres. Aquesta acció se suma a una denúncia anònima prèvia rebuda pel consistori el març del 2024 que ja alertava de múltiples irregularitats, incloent-hi l'ocultació d'amiant i l'assetjament a residents.

El Districte de Sarrià-Sant Gervasi ha estat l'únic a respondre fins ara. A Amigó 26, l'Ajuntament va constatar al juliol obres sense llicència en tres pisos i va ordenar la suspensió immediata fins a la seva regularització. A Balmes 335, el primer bloc adquirit per Vandor el 2019, els inspectors van detectar la reconversió d'un habitatge en local comú sense permís, dictaminant l'enderroc de les obres i avisant de multes coercitives de 300 a 3.000 euros.

Vandor es defensa argumentant que les seves intervencions no constitueixen "grans rehabilitacions" i, per tant, no estan subjectes a la reserva del 30%. Fonts municipals del govern de Jaume Collboni asseguren que garantir l'habitatge digne és una prioritat i que les infraccions urbanístiques detectades s'han sancionat degudament, tot i que reconeixen la dificultat de sistematitzar les inspeccions, que depenen dels districtes.