La directora del CCCB, Judit Carrera, va fer èmfasi en els quatre principis que guien el programa de 2026: la diversitat de veus, el suport a la creació local, la simultaneïtat de projecció internacional i l'enfocament local, i la vinculació de disciplines. El centre espera tancar l'any amb gairebé mig milió de visitants, superant els 470.000 de 2024, amb l'exposició de Mercè Rodoreda com a gran atractiu inicial.
La primera gran mostra, El culte a la bellesa, es podrà visitar del 20 de maig al 8 de novembre. En col·laboració amb la Wellcome Collection de Londres, examinarà l'evolució del concepte de bellesa al llarg de la història, explorant la dialèctica entre allò ideal i allò material, és a dir, entre cossos normatius i cossos dissidents. L'exposició inclourà obres de William Hogarth, Isidre Nonell, Colita i Laura Aguilar, entre d'altres.
L'altra gran qüestió a tractar serà L'era atòmica, un projecte en coproducció amb el Musée d’Art Moderne de París. Aquesta exposició abordarà la història nuclear a nivell mundial i espanyol, des de la primera detonació el 1945 fins a l'actual rearmament. S'hi presentaran prop de 250 obres, incloent pintures, fotografies i instal·lacions, amb peces de Salvador Dalí, Marcel Duchamp, Yoko Ono i Eduardo Chillida.
“"L'era atòmica és una etapa que té un clar inici, però ningú sap si final."
El programa també inclou el cicle de conferències Territoris Turístics (abril i maig) i un homenatge a l'arquitecte Josep Lluís Sert (10 i 11 de juny). A més, es dedicarà un programa a la immigració a Catalunya i al barri del Raval, amb el simposi Les diàspores africanes a les ciutats (18 al 20 de febrer) i la participació de la filòsofa Nadia Yala Kisukidi.
Entre els convidats internacionals destaquen l'escriptora Jeanette Winterson (26 de febrer), que presentarà la traducció de One Aladdin, Two Lamps, i Richard Ford (26 de maig), amb motiu de la publicació del seu darrer llibre. El programa de residències acollirà l'escriptora russa exiliada María Stepanova, la periodista palestina Mariam Barghouti i l'antropòleg Eduardo Viverios de Castro.




