El Corredor Mediterrani: un repte pendent amb horitzó 2030

Malgrat la seva inclusió en la xarxa transeuropea, la participació del ferrocarril en el transport de mercaderies a Espanya és molt baixa.

Imatge genèrica d'una via de tren amb un tren en moviment en un entorn logístic.
IA

Imatge genèrica d'una via de tren amb un tren en moviment en un entorn logístic.

El Corredor Mediterrani, malgrat ser part de la xarxa transeuropea, afronta el repte de la baixa participació del ferrocarril en el transport de mercaderies, amb l'horitzó fixat en el 2030 per a la seva plena operativitat.

En un recent article a Via Empresa, Joan Amorós, president de Ferrmed, va posar de manifest la preocupant situació del Corredor Mediterrani. Després de dues dècades de la creació d'aquest influent grup de pressió amb seu a Brussel·les i d'haver aconseguit la seva inclusió en la xarxa principal transeuropea Core Network, la quota del ferrocarril en el transport de mercaderies a Espanya es manté en un modest 4%, molt per sota del 18% de la Unió Europea.

"No creix la participació del ferrocarril en el transport de mercaderies (18% UE, 4% Espanya)."

Joan Amorós · President de Ferrmed
Amorós va subratllar que una de les causes principals d'aquesta deficiència és la manca d'una prioritat clara en la inversió a la xarxa. Per fer del corredor una realitat efectiva, és fonamental separar el transport de passatgers del de mercaderies. Va il·lustrar aquesta necessitat comparant la situació amb París, on la barreja de trens de passatgers i mercaderies seria impensable, malgrat que el hub logístic de Barcelona i Tarragona és més potent que el de l'Illa de França.
Per resoldre aquesta problemàtica a Catalunya, Amorós va proposar dues solucions: construir dues vies addicionals entre Barcelona i Tarragona, travessant el Penedès, o establir una nova connexió que uneixi Cervera, Igualada i el nord de Martorell.
Recentment, el mateix Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) va oferir una conferència a Barcelona, en el marc d'un dinar col·loqui d'enginyers sèniors. Durant l'esdeveniment, també va presentar les bases del Moviment Gaudí, un think tank que busca projectar els valors de l'arquitecte en la societat actual, coincidint amb la commemoració de l'arquitecte de la Sagrada Família.
La sessió va abordar també el paper del govern francès en el tram del Corredor Mediterrani al seu territori, on la duplicitat Montpeller-Perpinyà i el bypass de Lió també acumulen retards. Es va destacar la importància de les institucions europees per accelerar el projecte i millorar l'eficiència econòmica del continent, amb l'objectiu que el transport ferroviari assoleixi el 30% del total, una xifra encara llunyana.