En un recent article a Via Empresa, Joan Amorós, president de Ferrmed, va posar de manifest la preocupant situació del Corredor Mediterrani. Després de dues dècades de la creació d'aquest influent grup de pressió amb seu a Brussel·les i d'haver aconseguit la seva inclusió en la xarxa principal transeuropea Core Network, la quota del ferrocarril en el transport de mercaderies a Espanya es manté en un modest 4%, molt per sota del 18% de la Unió Europea.

Amorós va subratllar que una de les causes principals d'aquesta deficiència és la manca d'una prioritat clara en la inversió a la xarxa. Per fer del corredor una realitat efectiva, és fonamental separar el transport de passatgers del de mercaderies. Va il·lustrar aquesta necessitat comparant la situació amb París, on la barreja de trens de passatgers i mercaderies seria impensable, malgrat que el hub logístic de Barcelona i Tarragona és més potent que el de l'Illa de França.

Per resoldre aquesta problemàtica a Catalunya, Amorós va proposar dues solucions: construir dues vies addicionals entre Barcelona i Tarragona, travessant el Penedès, o establir una nova connexió que uneixi Cervera, Igualada i el nord de Martorell.

Recentment, el mateix Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) va oferir una conferència a Barcelona, en el marc d'un dinar col·loqui d'enginyers sèniors. Durant l'esdeveniment, també va presentar les bases del Moviment Gaudí, un think tank que busca projectar els valors de l'arquitecte en la societat actual, coincidint amb la commemoració de l'arquitecte de la Sagrada Família.

La sessió va abordar també el paper del govern francès en el tram del Corredor Mediterrani al seu territori, on la duplicitat Montpeller-Perpinyà i el bypass de Lió també acumulen retards. Es va destacar la importància de les institucions europees per accelerar el projecte i millorar l'eficiència econòmica del continent, amb l'objectiu que el transport ferroviari assoleixi el 30% del total, una xifra encara llunyana.