El procés de regularització extraordinària, impulsat per una iniciativa legislativa popular de la plataforma RegularizaciónYa, podria beneficiar fins a 840.000 persones, segons les dades actualitzades per Funcas. Aquesta xifra s'ha projectat agafant el llistat de persones empadronades que ofereix l'INE i restant aquelles que ja tenen permís de residència, d'estudis o d'asil.
El perfil majoritari dels potencials beneficiaris és el d'una persona originària de Llatinoamèrica, que ja viu a Espanya i compta amb una xarxa social de familiars o amics. La directora d’Estudis Socials de Funcas, María Miyar, assenyala que els més nombrosos van néixer a Colòmbia, el Perú i Hondures. Són joves, en edats laborals actives i majoritàriament ja estan ocupats en l’economia informal, en llocs de treball poc remunerats.
“"Ja estic esperant els papers per poder posar-me a treballar. Tinc coneguts en l’hostaleria que necessiten gent i em van preguntant cada dos per tres: ‘Ja els tens?’ Si demà em donen la regularització, demà passat ja estic treballant amb contracte."
Molts migrants, com els amics egipcis Mahmud i Mahmud, pateixen les precàries condicions laborals de l'economia submergida, cobrant entre tres i cinc euros l’hora per feines com mudances. Aquests casos il·lustren la necessitat d'obtenir drets mínims i sortir d'un sistema que depèn de sectors volàtils i precaris, tal com apunta Claudia Finotelli, investigadora de Fedea.
“"Sánchez ha après la lliçó de Zapatero i ha donat més temps a presentar papers i no requereix contracte de treball previ, cosa que deixava la regularització en mans dels empresaris. No ens podem permetre una economia submergida davant el repte demogràfic que tenim per davant."
La regularització és vista amb bons ulls per sectors com la construcció, l’hostaleria o la cura de persones, que lamenten la falta de personal. Els experts coincideixen que la mesura no suposarà una competència per a la població autòctona, ja que els migrants copen professions a les quals els nascuts a Espanya no volen accedir.
