El PP de Barcelona va recuperar una rellevància política clau el 17 de juny de 2023, quan un pacte inèdit amb el PSC i Barcelona en Comú va investir Jaume Collboni com a alcalde. Aquesta maniobra va evitar que Xavier Trias (Junts) obtingués la vara amb el suport d'Ernest Maragall (ERC). Des d'aleshores, el cap de files popular, Daniel Sirera, ha mantingut la seva influència sense demanar cadires al govern municipal.
“"Nosaltres vam ser els responsables de frenar un govern separatista de Junts i Esquerra Republicana. I després de les municipals, a les autonòmiques, les espanyoles i les europees hem guanyat a Sarrià-Sant Gervasi, el feu de Xavier Trias, i som segona força a les Corts i a Nou Barris. Per tant, el PP ha crescut a Barcelona d'ençà d'aquella decisió."
Amb l'equador del mandat superat, el president dels populars, Alberto Núñez Feijóo, ha ratificat la confiança en Sirera per liderar la candidatura de 2027. El PP vol plantejar els comicis com un plebiscit entre dos models de ciutat: el de Collboni i el del PP. Sirera aspira a ser el candidat més votat entre els partits que no donen suport a l'esquerra, amb l'objectiu declarat de guanyar a Junts a Barcelona.
Aquesta estratègia busca replicar el model de bipartidisme estatal. No obstant això, la fragmentació política de Barcelona fa que les aliances post-electorals siguin complexes. Si el PP volgués canviar el model de ciutat, hauria de buscar el suport de formacions com Junts, VOX i, eventualment, Aliança Catalana. Sirera no ve VOX ni Aliança Catalana com una amenaça real per al PP a la capital, tot i que les enquestes suggereixen que Aliança Catalana podria entrar al consistori.
