Les parts estan a prop d'un “principi d'acord” que posaria fi a un any d'enfrontament obert. El pacte implicaria que els fills (Jonathan, Judith i Sarah) incrementarien en 22 milions d'euros la quantitat que Andic va deixar a Knuth en el seu llegat, que era de cinc milions. Així, el muntant total ascendiria a uns 27 milions d'euros.
El conflicte es va iniciar després de la mort de l'empresari el 14 de desembre de 2024 a la muntanya de Montserrat. El darrer testament de juliol de 2023 repartia l'herència equitativament entre els fills, deixant a Estefanía Knuth, la seva parella durant els darrers sis anys, cinc milions. Ella va considerar la xifra insuficient i va reclamar inicialment 70 milions d'euros.
La reclamació de Knuth es basa en la figura del dret successori català anomenada la “quarta viudal”, que busca garantir una porció de l'herència suficient per satisfer les necessitats de la parella estable.
La reactivació de les converses es produeix després que els advocats de Knuth presentessin una reclamació prèvia als jutjats civils, obligant a activar el mecanisme MASC (Medi Adequat de Solució de Controverses) per intentar resoldre el desacord abans d'anar a judici. La flexibilització de la xifra sol·licitada per Knuth, acostant-se a l'oferta dels fills, ha facilitat la represa del diàleg.
Aquest procés successori es desenvolupa mentre un jutjat de Martorell (Barcelona) manté oberta una investigació per aclarir les circumstàncies de la mort d'Andic. Els Mossos d'Esquadra consideren el primogènit, Jonathan, sospitós d'un possible delicte d'homicidi, tot i que el TSJC va indicar que processalment no hi ha cap persona formalment dirigida en la causa secreta.
