La majoria de testimonis eren titulars de comptes corrents a Andorra que van rebre o fer transferències a comptes de Jordi Pujol Ferrusola durant els anys 90, assegurant que no el coneixien. Aquestes transferències fictícies formaven part de les anomenades “compensacions”, una pràctica opaca habitual a la banca privada de l’època, que ara complica a la fiscalia demostrar les seves acusacions.
Oscar Vía, exdirector de l’àrea internacional d’Isolux Corsán, va reforçar la tesi de la defensa sobre les comissions cobrades per Jordi Pujol Ferrusola per un contracte de construcció al Gabon. Vía va explicar que l’empresa buscava un "aconseguidor" local, i que el pagament es feia a mesura que el projecte avançava, justificant així les factures d’assessoria.
Amb l’existència d’aquestes transferències fantasma, a la fiscalia se li complica poder demostrar les seves acusacions.
Un altre punt destacat va ser el testimoni de Núria Villena, que va justificar una transferència de Jordi Pujol Ferrusola l’any 1991 com a pagament pel projecte de portar universitats nord-americanes a Andorra. Aquest projecte, finançat per la patronal bancària andorrana (ABA), va ser posteriorment presentat i acceptat per l’Ajuntament de Barcelona, aleshores liderat per Pasqual Maragall.
