Nascuda a Puerto Llano, Ciudad Real, Emilia Cruz va arribar a Les Planes amb només sis anys. Els seus primers records del barri estan marcats per la sorpresa inicial de la seva mare davant el paisatge, un canvi dràstic respecte al seu lloc d'origen. La decisió de la família de traslladar-se a Barcelona va ser per mantenir-se units, ja que el seu germà gran havia vingut a la ciutat a buscar feina.
La seva formació en comerç a l'Acadèmia Giner de Sarrià va ser una elecció pràctica, influenciada per la proximitat i les amistats. Tot i que inicialment li interessaven els idiomes, va acabar dedicant-se a l'administració, una branca que va explorar a través del comerç.
“"No recordo un dia d’aixecar-me i pensar, ostres, he d’anar a treballar. Estava molt bé amb els meus companys."
Emilia Cruz va passar 48 anys a la mateixa empresa, una etapa de la qual guarda molt bons records. Va viure tres fusions empresarials abans de ser jubilada als 55 anys a causa d'un ERO. La vida familiar a Les Planes la descriu com a molt unida, amb uns pares que van fomentar un fort vincle entre els germans i van acollir sempre les parelles i els fills.
Pel que fa a l'esperit del barri, Emilia Cruz reconeix que s'ha anat perdent amb el temps, especialment amb els canvis en la mobilitat. No obstant això, destaca que els nous residents, famílies joves amb ganes d'implicar-se, ajuden a mantenir viva l'essència comunitària. La seva pròpia implicació en entitats com la Comissió de Festes i l'Associació de Veïns va començar amb els seus germans, que ja estaven molt actius, i també va participar en la Creu Roja de Les Planes, on va conèixer el seu marit.
Entre les activitats de voluntariat, recorda amb especial afecte l'organització de les festes majors i l'homenatge a Mossèn Pere pels seus 40 anys al barri, un esdeveniment que va unir a tota la comunitat. Actualment, assenyala la manca d'infraestructures com un dels principals problemes de Les Planes, amb un casal insuficient i la necessitat d'un espai polivalent per als joves. També critica la falta de manteniment per part de l'administració, que, segons ella, 'no coneix el barri'.
En el seu temps lliure, Emilia Cruz gaudeix del senderisme, el cinema i les manualitats, activitats que li permeten estar en contacte amb la gent i evitar la solitud. Per a ella, ser mare és fonamental, mentre que ser àvia és una experiència diferent, marcada per la tendresa i la 'malcriança' dels néts. Finalment, expressa la seva preocupació pel futur de les noves generacions, especialment per l'impacte de les xarxes socials i els conflictes globals, i subratlla la importància de transmetre'ls el valor de la família i les seves arrels.
