La família de Walid Guerchouch és una de les quatre que resisteixen en un bloc de l'avinguda de Madrid adquirit per Vandor el 2022. Aquest fons té actualment 13 edificis sencers a la ciutat, sumant prop de 200 pisos, amb la intenció de convertir-los en colivings, un model de lloguer d'habitacions que no està afectat pel topall de preus.
El procediment de Vandor consisteix a no renovar contractes i oferir compensacions econòmiques creixents per evitar llargues resolucions judicials. Veïns com Rubén Sospedra (Carrer Còrsega) o Wendy Sosa (Carrer Concòrdia) han rebut ofertes que van dels 10.000 als 30.000 euros. No obstant això, molts, com l'Elisabeth Lezama de Consell de Cent, subratllen: “Jo no vull 30.000 euros; vull poder viure al meu pis”.
“"Algú que no sap ni qui ets decideix que tu no pots continuar amb la vida que portes. És com si deixessin caure una bomba sobre l'edifici."
La resistència dels llogaters, agrupats al voltant del Sindicat de Llogateres, ha portat a demandes de desnonament contra famílies com la de Wendy Sosa, que viu al Poble-sec des del 1998 amb un nebot amb discapacitat. El portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, lamenta que la nova llei per regular el lloguer de temporada que el Parlament aprovarà aquest dijous arriba “dos anys tard”.
Vandor es defensa assegurant que “sempre actua des del respecte a la legalitat” i que el seu model de negoci, gestionat per CoTown i Vanguard Student Housing, ofereix “solucions flexibles i personalitzades”. El fons destaca que el 94% dels contractes preexistents s'han resolt mitjançant acords negociats, i argumenta que els seus preus inclouen serveis no comparables amb el lloguer tradicional.
