L'executiu català ha destinat un total de 8 milions d'euros a aquestes ajudes, amb una mitjana de 14.664 euros per habitatge compensat. Des de l'entrada en vigor de l'escut social, Catalunya és l'autonomia que més peticions ha registrat, amb 2.560 sol·licituds presentades. No obstant això, només el 23% del total (601) han estat acceptades, i 1.445 (el 56%) continuen pendents de valoració.
El volum de sol·licituds va créixer exponencialment l'any 2025, quan l'Agència de l’Habitatge va rebre més de 1.200 peticions, el doble que l'any anterior. Aquest increment es deu principalment a les peticions fetes per persones jurídiques, que representen el 70% del total des de 2021, i el 84% de les sol·licituds registrades només durant el 2025.
“"Moltes de les famílies vulnerables que han estat emparades per la moratòria viuen en pisos de grans propietaris, que majoritàriament són empreses."
Aquesta concentració de peticions per part d'empreses suggereix que la majoria de famílies vulnerables resideixen en habitatges de grans tenidors, segons ha explicat Guillem Domingo, tècnic d'habitatge de l'Observatori Desca. Aquest centre defensa la pròrroga de l'escut social fins que es pugui "assegurar el reallotjament de totes les famílies vulnerables".
La mesura també ha estat qüestionada per experts com Gemma Caballé, subdirectora de la càtedra Unesco d'Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Caballé considera que la moratòria ha suposat una "intervenció excessiva a càrrec dels propietaris" i que les compensacions, a més de ser escasses, no resolen el problema de fons de la manca d'oferta d'habitatge.
Geogràficament, el municipi de Barcelona concentra el 27% de les peticions (688), seguit per Badalona (5%) i L’Hospitalet de Llobregat (4%). Aquest context es produeix mentre el Congrés dels Diputats va tombar la setmana passada la pròrroga de la prohibició dels desnonaments per a persones vulnerables.
