La Cavalcada de Reis s’ha consolidat els darrers anys amb una desena de carrosses i uns 750.000 espectadors anuals, només superada per les festes de la Mercè. No obstant això, els primers rastres de la celebració de la vigília de Reis a Barcelona no parlaven de desfilades, sinó de fires de joguines que donaven ambient a la ciutat, segons publicacions com el Diari de Barcelona.
Com que ahir era vigília de Reis, es va establir una fira de joguines a la Riera del Pi, a la plaça del mateix nom i a la del Beat Oriol. Pel mateix motiu, van estar molt animats el carrer de Ferran VII i altres de propers.
Aquesta crònica, publicada el 6 de gener de 1885, mostra com el comerç era el motor inicial de la festa. Els anys següents, els espais firals es van ampliar a la Rambla i els voltants de l’església de Santa Maria del Pi. A inicis del segle XX, l’afluència era tal que magatzems il·lustres com El Siglo eren “dificilíssim” d’accedir, amb el públic omplint tots els departaments en una massa compacta, segons el Diari de Barcelona de 1900.
Les cavalcades, que al segle XX van adquirir un caràcter benèfic, van ser interrompudes per la Guerra Civil Espanyola. La iniciativa es va reprendre l’any 1942 sota l’ajuntament franquista, que va organitzar dues cavalcades: una d’oficial, que va començar al recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona, i una altra més petita a càrrec del Sindicato Local de Transportes y Abestecimientos, que va sortir de l’estació de Sant Andreu.
La comitiva oficial de 1942, oberta per la Guàrdia Urbana muntada i seguida per soldats amb torxes, va recórrer l’aleshores Avinguda de José Antonio Primo de Rivera, el Passeig de Gràcia i la Plaça de Catalunya. Va finalitzar a la Plaça de Sant Jaume, on es van distribuir joguines i dolços a les famílies dels funcionaris municipals, destacant l’actuació del Cos de Bombers.
