La capital catalana i altres localitats de l'àrea metropolitana s'enfronten a reptes per reforestar els seus espais verds després de dos anys de restriccions hídriques. La sequera, que va afectar la regió entre el febrer de 2023 i l'abril de 2025, va provocar la pèrdua de nombrosos arbres, incloent-hi uns 7.500 només a Barcelona.
Un cop aixecades les limitacions al consum d'aigua, els ajuntaments van incrementar dràsticament les seves comandes als vivers catalans per reemplaçar la vegetació malmesa. A finals de 2025, Barcelona ja havia substituït 5.200 arbres, i a finals d'abril la xifra s'aproximava als 7.000, gairebé el 93% dels exemplars perduts. No obstant això, la reposició total s'ha vist dificultada per la manca de subministrament.
“"Tenim problemes de subministrament, estem intentant comprar però no ens subministren tots els que demanem."
Aquesta situació es deu a diversos factors. D'una banda, la sequera també va afectar els vivers, provocant la mort de molts exemplars. De l'altra, la demanda simultània de tots els ajuntaments ha generat una escassetat de determinades varietats i calibres d'arbres, especialment els de tronc més gruixut (a partir de 18 o 20 centímetres de diàmetre), que requereixen més anys de creixement.
“"Hi ha hagut un problema de falta de 'stock' d'algunes varietats i, en algun cas, s'han esgotat."
Entre les varietats més sol·licitades es troben l'auró de Montpeller, el lledoner (que requereix poca aigua), el teix i l'auró comú. La manca de planificació prèvia per part dels vivers, que assumeixen riscos en la producció sense una demanda assegurada, també contribueix a aquesta situació. A més, l'augment dels costos de producció ha encarit els preus de les plantes.
La necessitat de reforestar amb arbres de grans dimensions respon a criteris estètics i de resistència al vandalisme. Davant la manca d'aquests exemplars, les administracions es veuen obligades a optar per espècies alternatives o calibres inferiors. Els experts assenyalen que la reposició d'algunes varietats i calibres pot trigar entre tres i cinc anys.
Més enllà de la sequera, l'increment de comandes per part dels municipis també s'explica per la necessitat de canviar la tipologia d'arbrat a causa de les onades de calor i la contaminació. Varietats mediterrànies com els lledoners i les alzines són cada cop més demandades, fins i tot per ajuntaments d'altres països europeus que busquen espècies resistents a les altes temperatures.
