El nou president, Salvador Illa, va jurar la Constitució en la cerimònia de presa de possessió, acompanyat per cinc ministres i els presidents de Navarra i Astúries. Illa ha format un nou executiu amb figures clau per visualitzar el final del procés, nomenant consellers com l'exdirigent de Junts Miquel Sàmper (Treball) i Ramon Espadaler, exmembre de CiU (Justícia). També ha fitxat l'exportaveu del Parlament Europeu, Jaume Duch, per a la cartera d'Acció Exterior.
Aquest inici de mandat ha estat eclipsat pel retorn de l'expresident Carles Puigdemont a Barcelona, set anys després de fugir de la justícia. L'operatiu previst pels Mossos d'Esquadra per detenir-lo abans del ple d'investidura va resultar fallit, qüestionant l'autoritat de la policia catalana. Puigdemont va rebutjar l'oferiment policial d'acordar una detenció pactada i discreta, argumentant que no va entrar a la sessió d'investidura perquè anava a ser detingut.
“"No puc creure la caça de bruixes que s'ha desfermat contra agents que van actuar per compromís cívic."
La reaparició de Puigdemont ha estat defensada per Junts com "una victòria" de l'independentisme, mentre que ERC, que va donar suport a la investidura d'Illa amb el 53,5% dels vots de les seves bases, treballa perquè l'expresident "torni amb llibertat". L'expresident en funcions, Pere Aragonès, es va acomiadar reivindicant el seu llegat i desitjant que Puigdemont pugui "tornar en llibertat", tot i que va recordar que el Tribunal Suprem és qui "pren les decisions".
En l'àmbit legislatiu, el sector cultural ha presentat peticions prioritàries per a la nova consellera, incloent la nova Llei catalana de l'audiovisual, el projecte Catalunya Media City i el Pla nacional del llibre i la lectura. Mentrestant, la negociació de la investidura d'Illa es va centrar en la nova proposta de finançament singular per a la comunitat, un tema que ha generat friccions amb l'oposició.
