El Far del Llobregat, erigit el 1852 sobre un antic bastió defensiu, és la torre de senyalització més antiga de la ciutat, amb 32 metres d’alçària. Des de fa 174 anys, aquest far ha servit de referència des de la desembocadura del riu Llobregat, destacant la importància estratègica d'aquests equipaments per a la navegació.

La identitat de cada far rau en la seva llum, coneguda com el seu 'ADN', que es distingeix per la freqüència, l'oclusió i el color. Aquesta característica és vital per als navegants, que utilitzen les cartes nàutiques per identificar no només la distància a la costa, sinó el punt exacte on es troben.

El color de la llum també defineix el tipus de senyal: els fars emeten llum blanca per a la ubicació general a la costa; les balises utilitzen llum blanca, verda o vermella per a l'aproximació a ports o canals; i les boies, flotants, utilitzen diversos colors per advertir d'obstacles en punts concrets.

Pel que fa a les característiques concretes, el Far del Llobregat emet un flaix de llum blanca cada cinc segons, amb un abast de 23 milles mar endins (una mica més de 40 km). Per la seva banda, el Far de Montjuïc és el que té l'abast més llunyà de la zona, projectant dues llampades de color blanc cada 15 segons fins a les 26 milles.