La iniciativa, impulsada per l'Associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona, va aconseguir forçar el debat a la cambra municipal. El seu president, Ferran Armengol, va defensar la idoneïtat de l'antic Palau de Comunicacions i Transports, propietat de l'administració, com a ubicació principal, malgrat els intents previs de l'executiu de Jaume Collboni per desviar el projecte a la llosa de la Vall d’Hebron.
“"Els barcelonins volen el Museu del Transport. Estem d’acord en l’objectiu final i en el model, l’únic problema és on posem la parada final d'aquest projecte. Nosaltres tenim una proposta clara que és la millor i única opció."
La primera tinenta d’alcaldia i presidenta de TMB, Laia Bonet, va confirmar la reculada parcial del govern, acceptant la creació de la comissió per analitzar la viabilitat del recinte firal. No obstant això, Bonet va remarcar que l'Ajuntament no descarta la proposta de la Vall d’Hebron, ja que permetria “desencallar el projecte de forma molt més ràpida”, tot i assegurar amb “orgull” que el museu “serà una realitat”.
Els grups de l’oposició van donar suport a la iniciativa ciutadana, però van ser crítics amb la gestió del govern. Pau González (Comuns) va lamentar el “desprestigi” de la gestió municipal, mentre que Rosa Suriñac (Republicana) va denunciar un “oblit institucional del patrimoni”. Per la seva banda, Antonio Verdera (PP) va qualificar l'ajornament del projecte com a “desídia política”, i Liberto Senderos (Vox) va elogiar la tenacitat dels impulsors davant el “mur burocràtic”.
