L'Àrea Metropolitana de Barcelona afronta reptes clau en mobilitat, habitatge i professionals

El creixement demogràfic i la necessitat de cohesió social marquen l'agenda metropolitana per als propers anys.

Imatge genèrica d'una autopista amb trànsit intens al capvespre, representant la mobilitat urbana.
IA

Imatge genèrica d'una autopista amb trànsit intens al capvespre, representant la mobilitat urbana.

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que concentra el 42% de la població catalana, s'enfronta a reptes significatius en àmbits com la mobilitat, l'habitatge i la manca de professionals, segons un recent debat sobre el seu 15è aniversari.

Amb una població actual de 3,45 milions de persones en 636 km², l'AMB ha experimentat un creixement de 223.000 residents en els darrers 15 anys i s'espera que arribi als 3,55 milions el 2041. Aquest dinamisme demogràfic planteja la necessitat d'abordar els desafiaments de manera coordinada.

"Hi ha reptes que només tenen sentit si els abordem des d'una mirada metropolitana. És molt difícil trobar respostes a tots aquests reptes si els mirem ciutat a ciutat."

Raquel Gil · Tinenta d'alcaldia de Drets Socials i Promoció Econòmica de Barcelona i consellera delegada d'Anàlisis de Polítiques Metropolitanes de l'AMB
La mobilitat emergeix com un eix central, amb 300.000 persones que surten diàriament de Barcelona per treballar en altres municipis metropolitans i 500.000 que hi entren. La millora del transport públic, incloent l'allargament de la Línia 8 i el servei de Rodalies, es considera crucial per a una mobilitat més sostenible i per influir en les decisions d'habitatge.
En l'àmbit econòmic, l'AMB genera el 52% del PIB de Catalunya, però s'enfronta a una creixent manca de professionals. Emma Gumbert Jordan, vicepresidenta de PIMEC, subratlla la importància d'una integració ordenada dels fluxos migratoris per cobrir aquestes necessitats i reactivar el creixement econòmic, ja que les petites i mitjanes empreses tenen dificultats per trobar personal.
La cohesió social també és un repte, especialment davant la disminució dels naixements (de 32.600 el 2011 a 23.100 el 2023) i l'envelliment de la població. La integració de les persones migrants esdevé fonamental per mantenir el creixement demogràfic i la cohesió en una societat cada vegada més diversa.
Finalment, el desafiament de l'habitatge s'agreuja per l'augment de llars de pocs membres i l'esgotament de l'estoc de pisos. Carles Donat, director de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, apunta a solucions a mitjà i llarg termini, com edificar més i reduir l'ús d'habitatges no habituals, com els apartaments turístics, per incrementar l'oferta residencial.