Aquesta regressió del sòl agrícola, especialment notable entre els anys 2003 i 2008 durant el boom immobiliari, ha deixat l'agricultura de proximitat en una posició vulnerable. Tot i que el ritme de transformació s'ha estabilitzat en l'última dècada, la tendència a la pèrdua no s'ha revertit, afectant zones com la serra de Collserola, la serralada de Marina, la serra de l'Ordal i el Baix Llobregat.
El professor Johannes Langemeyer, investigador principal de l'estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, atribueix aquesta disminució a la forta pressió urbanística i a la construcció d'infraestructures de transport, especialment al delta del Llobregat. A les zones altes, la manca de rendibilitat econòmica ha provocat l'abandonament de cultius, transformant camps en boscos.
“"El resultat és una pèrdua de sòl agrícola que crea una dependència més alta de la importació, tant a escala nacional com mundial."
Ferran Miralles, director del servei d'Espais Naturals de l'Àrea de Polítiques Urbanístiques de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, coincideix amb l'anàlisi i subratlla la importància de l'autosuficiència en aliments, aigua i energia. Segons Miralles, aquests elements han de guiar les decisions territorials, prioritzant la protecció dels sòls més fèrtils.
“"Aquestes tres coses han de ser el motor de tota la presa de decisions que es fa en el territori, per tant, de cap manera, altres usos, que també poden ser necessaris, poden comprometre els sòls més fèrtils. Hem d'urbanitzar els terrenys més dolents."
En aquest context, l'Àrea Metropolitana de Barcelona està tramitant el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), que s'espera aprovar el 2027. Aquest pla inclou mesures per preservar els espais naturals i agraris, buscant blindar el sòl agrícola de valor i revertir projectes d'urbanització per recuperar sòl no urbanitzable. Un cop aprovat, el PDUM garantirà que el 51% de l'àrea metropolitana sigui sòl no urbanitzable.
Iniciatives com el Parc Agrari del Baix Llobregat i la cooperativa L'Olivera, que recupera el cultiu d'oliveres a Collserola, així com La Ponderosa a Nou Barris, demostren la viabilitat de protegir i mantenir l'activitat agrària en entorns metropolitans. A més, la recuperació del mosaic de camps i boscos a les zones de pendent de les muntanyes no només assegura la producció d'aliments, sinó que també minimitza el risc d'incendis i augmenta la biodiversitat.
