La conquesta romana de la península Ibèrica va provocar un canvi demogràfic a gran escala, transformant el territori en un mosaic poblacional divers amb ascendència de la Mediterrània oriental i del nord d'Àfrica. En canvi, les migracions posteriors de sueus, alans i visigots durant l'Antiguitat tardana van tenir un impacte genètic més limitat en la població hispànica.
La investigació, publicada a la revista Cell, analitza 243 genomes antics de 31 jaciments arqueològics i combina evidències genètiques amb dades arqueològiques per reconstruir la història poblacional entre els segles I i VIII d.C. L'estudi conclou que la romanització va ser una transformació demogràfica que va connectar les poblacions locals amb moviments humans mediterranis.
A partir del segle V, s'identifiquen individus amb ascendència centreeuropea, especialment en contextos associats als nous grups polítics germànics. Tanmateix, la majoria de les comunitats van mantenir el perfil divers de la població hispanoromana. La contribució genètica dels grups germànics se situa entre el 12% i el 22%, sense alterar radicalment el paisatge genètic com va succeir en altres regions com Britània o els Balcans.
L'anàlisi genòmica també ha permès identificar històries individuals, com la de dos germans amb ascendència centreeuropea enterrats a Mèrida i Castelló, probablement migrants de primera generació. Així mateix, les anomenades "princeses sueves" revelen aliances matrimonials entre les elits sueves i famílies hispanoromanes, demostrant que la identitat migrant es podia adquirir també per vies familiars i culturals.
Els investigadors assenyalen que la història genètica de la península Ibèrica és diferent d'altres regions postromanes, amb migracions i noves ascendències però sense una substitució poblacional a gran escala. Futurs estudis de genomes medievals i postmedievals seran essencials per connectar els habitants antics amb les poblacions actuals.
