L'Audiència Nacional arxiva la querella d'Artur Mas per l'espionatge amb Pegasus

El tribunal especialitzat considera que no té competència, que els fets estan prescrits i que la denúncia es basa en “informacions periodístiques”.

Martell de jutge (gavel) sobre un llibre de lleis en un entorn judicial, simbolitzant una decisió legal.
IA

Martell de jutge (gavel) sobre un llibre de lleis en un entorn judicial, simbolitzant una decisió legal.

La Sala Penal de l'Audiència Nacional va inadmetre la querella presentada per l'expresident Artur Mas el febrer de 2026 contra la cúpula d'Interior del PP i l'empresa NSO per l'espionatge amb el software Pegasus.

L'Audiència Nacional ha dictat una interlocutòria d'onze pàgines on rebutja investigar la denúncia de l'expresident Artur Mas, víctima de l'Operació Catalunya i de l'espionatge amb el programa Pegasus. Aquesta decisió arriba després que l'Audiència de Barcelona també es declarés incompetent prèviament, argumentant que el cas superava l'àmbit territorial de Catalunya.
Segons la resolució, els magistrats argumenten que no hi ha suficients indicis per considerar que el cas sigui competència d'aquest tribunal especialitzat. A més, assenyalen que una part significativa dels fets denunciats estarien ja prescrits i que la base de la querella prové majoritàriament d'“informacions periodístiques” sense fonament judicial sòlid.

La resolució judicial reitera l'argument del ministeri fiscal, que ja havia manifestat la manca de fonamentació de la querella de l'expresident Mas.

La querella es dirigia contra l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, l'exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal, l'exsecretari d'estat de Seguretat Francisco Martínez i alts comandaments de la Policia Nacional, a més de l'empresa israeliana NSO. Se'ls acusava de delictes com organització criminal, falsedat documental i lesió de drets fonamentals.
La defensa de Mas, liderada per l'advocat Jordi Pina, ja ha anunciat que interposarà un recurs a la sala d’apel·lacions de la mateixa Audiència Nacional. En cas de nou rebuig, es plantejaria un conflicte de competència davant el Tribunal Suprem per tal d'esgotar totes les vies legals.