Aquesta estabilitat en l'edat d'accés a la reproducció assistida, propera als 40 anys, no és una tendència passatgera, sinó una realitat consolidada. Les dades recollides per les clíniques IVI mostren una notable uniformitat a tot el territori espanyol.

Ciutats com Barcelona presenten una mitjana de 39,4 anys, seguida de prop per Vigo amb 39,3 i Madrid amb 39. Altres localitats com València (38,7), Mallorca (38,6) i Bilbao (38,4) segueixen una tendència similar, mentre que Màlaga i Almeria registren una mitjana lleugerament inferior, de 37,5 anys.

Aquest patró s'alinea amb l'evolució demogràfica nacional, on l'edat mitjana del primer fill supera els 31 anys i la de maternitat se situa per sobre dels 32, sent de les més elevades d'Europa. Factors com la prolongació de la formació acadèmica, la consolidació professional tardana, la inestabilitat laboral i les dificultats de conciliació han contribuït a aquest desplaçament de la maternitat cap a etapes més avançades de la vida.

Biològicament, la fertilitat femenina comença a disminuir de manera més accentuada a partir dels 35 anys. Aquesta discrepància entre el calendari social i el biològic explica per què un nombre creixent de dones recorren a la medicina reproductiva en edats properes als 40.

La doctora González també subratlla les implicacions clíniques del retard de la maternitat. A partir dels 35 anys, augmenten els riscos reproductius, com una menor reserva ovàrica, una qualitat ovocitària més baixa i una major probabilitat d'avortaments i complicacions obstètriques. Per això, és crucial que les dones tinguin informació adequada per prendre decisions a temps, i en molts casos es recomana considerar la preservació de la fertilitat si es desitja posposar la maternitat més enllà dels 35 anys.