L'empresariat del Pirineu denuncia la "renúncia permanent" després dels Jocs d'Hivern

Les patronals critiquen la doble vara de mesurar territorial i exigeixen inversió i lideratge polític per al desenvolupament de la serralada.

Vista d'una muntanya nevada al Pirineu contrastant amb un edifici modern que simbolitza la gestió política centralitzada.
IA

Vista d'una muntanya nevada al Pirineu contrastant amb un edifici modern que simbolitza la gestió política centralitzada.

Les organitzacions patronals del Pirineu han aprofitat l'inici dels Jocs Olímpics d’Hivern a les Dolomites italianes per denunciar la manca d'un projecte territorial ambiciós i la "renúncia permanent" de Catalunya cap a la serralada.

L’inici dels Jocs Olímpics d’Hivern a les Dolomites italianes, amb Milà i Cortina d’Ampezzo com a seus principals, ha reobert el debat sobre l'estratègia de país al Pirineu. Les patronals, incloent-hi Empresariat Cerdanya i l'Associació d'Hostaleria de l'Alt Urgell, lamenten que Catalunya hagi quedat com a simple espectadora d’una cita que hauria pogut organitzar.
Les entitats recorden que la candidatura Barcelona-Pirineus 2026 va ser inicialment ben valorada, però es va descartar per manca de lideratge polític. El projecte posterior del 2030 també va naufragar sense arribar a sotmetre’s a referèndum, evidenciant, segons els empresaris, una "doble vara de mesurar territorial".

Quan el centre és l’àrea metropolitana, tot sembla possible; quan és el Pirineu, tot esdevé discutible.

El món econòmic rebutja l’argument que el canvi climàtic faci inviable qualsevol projecte de futur, assenyalant que l'hivern del 2026 hi ha bona presència de neu. Les patronals alerten que la pèrdua dels Jocs és el símptoma d’un problema més profund: l’absència d’un projecte territorial ambiciós per al Pirineu.
Les entitats empresarials reclamen que el Pirineu deixi de ser gestionat com una postal turística i exigeixen inversió, planificació estratègica i una visió de país que entengui el seu desenvolupament com una responsabilitat col·lectiva. Adverteixen que el futur es defensarà amb projectes concrets, no amb eslògans.