L'habilitat de l'extrema dreta per portar les discussions socials al seu terreny ha estat evident amb la proposta de regularització de mig milió de persones que viuen al país sense estatus legal. Partits com Vox, i seguint-lo el Partit Popular (PP), han emmarcat la qüestió en termes estrictament polític-electorals: “papers per paperetes”, reduint la regularització a un episodi més de la batalla partidista.

Aquesta tàctica impedeix afrontar el fons del debat, que és l'economia i els privilegis que atorga a certs actors econòmics la disponibilitat d'una gran quantitat de treballadors sense drets. Aquests treballadors no estan emparats pel marc legal que sí que cobreix els registrats, facilitant l'estalvi de cotitzacions, horaris no regulats i sous de misèria.

L'extrema dreta actua com a sol·licita aliada d'aquests beneficiaris, utilitzant cortines de fum per evitar discutir qui es beneficia realment de tenir més de mig milió de persones treballant en negre. Aquest context es va veure reflectit en la trobada d'un grup selecte d'empresaris amb la líder d'un partit xenòfob amb representació al Parlament, una estampa que recorda la descrita per Éric Vuillard a L'ordre del dia, on forces que es presenten com a antisistema busquen preservar els privilegis existents.