L'empresa es troba actualment executant obres al recinte de l'IRTA-CReSA, un laboratori d'alta seguretat del qual podria haver sortit el virus de la pesta porcina africana (PPA). Tot i que es desconeix la causa de la fuga, les obres de Rogasa s'estaven realitzant feia tres mesos, i el laboratori no va confirmar si un descuit en la bioseguretat causat pels treballs podria ser l'origen del brot.
Aquesta no és la primera vegada que la constructora familiar és objecte de polèmica per “mala praxi”. Aquest mateix any, el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó va penalitzar Rogasa amb 590.000 euros per les deficiències detectades en el lliurament de l'edifici del CIDE a Segòvia. L'obra, licitada inicialment el 2018 per gairebé tres milions d'euros, va acumular retards i va ser rebutjada per l'Ajuntament per no complir les condicions adequades.
La vinculació amb la trama del 3% és un dels episodis més sonats de la constructora a Catalunya, marcant la seva trajectòria durant anys.
En el marc de la investigació judicial sobre el presumpte finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Rogasa i la seva filial Rehac figuren com a adjudicatàries de contractes públics sota sospita. El president de l'empresa, Juan Luis Romero Gamero, va ser detingut l'octubre de 2015 en una operació coordinada per la Guàrdia Civil i la Fiscalia Anticorrupció. Tot i l'obertura de judici oral, encara no hi ha una sentència ferma que condemni l'empresari o el grup Rogasa.
Un altre projecte polèmic va ser el Túnel de Glòries a Barcelona. El contracte es va adjudicar a Rogasa i un consorci d'empreses el febrer de 2015, poc abans de les eleccions municipals, durant el mandat de l'alcalde Xavier Trias (CDC), amb un pressupost de 60 milions d'euros. L'obra va acumular un sobrecost del 60% i va ser rescindida per l'equip d'Ada Colau l'abril de 2017, finalitzant el projecte anys més tard, el 2021.
