Un estudi impulsat per l’IRB CatSud i ISGlobal, amb la col·laboració de la California Walnut Comission, defensa que la dieta materna durant l’embaràs pot tenir un impacte significatiu en el desenvolupament cerebral dels fills a llarg termini. La investigació, publicada a European Journal of Epidemiology, ha analitzat dades de 716 parelles mare i fill extretes del projecte IMMA, un estudi sobre infància i medi ambient. S'han buscat senyals biològics en plasma de cordó umbilical.
Els nivells d’àcids grassos omega-3 presents al cordó umbilical s'associen amb la trajectòria cognitiva des de la infància fins a l’adolescència, mostrant patrons diferenciats per a l’atenció, la memòria de treball i la intel·ligència fluida entre els 5 i els 15 anys. "El tipus d’alimentació prenatal deixa una empremta duradora en la trajectòria cognitiva de la descendència", assenyala Jordi Julvez, investigador principal del treball i membre del grup NeuroÈpia de l’IRB CatSud i d’ISGlobal.
L'àcid docosahexaenoic (DHA), present principalment en peix blau i marisc, és crucial per al desenvolupament cerebral. Els infants exposats a nivells més alts de DHA durant l'embaràs mostren millor capacitat d’atenció, memòria i raonament fins als 15 anys, amb beneficis que es mantenen al llarg del temps. Mentre que la millora en la memòria de treball destaca en la infància primerenca, la relació amb l’atenció i la intel·ligència fluida s'enforteix progressivament cap a l’adolescència.
Per altra banda, l’àcid alfa-linolènic (ALA), d'origen vegetal (nous, llavors, olis), s'associa amb una millor capacitat d’atenció en edats primerenques (5-7 anys) i una lleugera millora en la memòria de treball més tardana. L’àcid eicosapentaenoic (EPA), també present en peix i marisc, no va mostrar associació amb les capacitats cognitives avaluades.
Segons Ariadna Pinar-Martí, primera autora de l'estudi, seguir una dieta rica i equilibrada com la dieta mediterrània, que combina peix, fruits secs i olis de qualitat, és la millor manera de garantir una aportació òptima d'aquests nutrients essencials durant la gestació, ja que l'organisme humà no produeix ALA per si sol.
El treball ha comptat amb la participació d'investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat de Barcelona (UB), el CIBEROBN i el CIBERESP de l'Instituto de Salud Carlos III (ISCIII).
