La vida de Pere López comença al carrer Martí Julià (abans General Sanjurjo) de L'Hospitalet, fill d'immigrants murcians. Aquesta zona, juntament amb Sants i el Poble Sec de Barcelona, va acollir moltes de les persones que van arribar a mitjans dels anys vint per treballar en la construcció de la línia 1 del metro i l'Exposició Universal de Montjuïc.

A causa de la pobresa i la destrucció generades per la guerra, López va haver de començar a treballar molt jove per ajudar la seva família, que eren tres germans. La postguerra va ser un període molt difícil per a la majoria de la població, excepte per a una minoria.

Amb només onze anys, es va dedicar a repartir gel per les cases de L'Hospitalet. Ho feia muntat en un carro tirat per un cavall, ja que les neveres elèctriques eren un luxe que només existia en poques llars, i la majoria de famílies conservaven els aliments amb el gel que ell distribuïa.

Les seves vivències d'aquella època estan estretament lligades a l’Agrupació Coral els Antics de la Torrassa, on el seu pare era membre. La seu de l'entitat es trobava al bar Marcelino, al carrer Holanda. López recorda acompanyar el grup carregat amb un cistell, recollint obsequis dels veïns mentre la coral cantava pels carrers i places de Collblanc i Torrassa.