Publicat el primer inventari dels més de 6.000 llacs i basses dels Pirineus

El catàleg 'LacusPyr', liderat pel CREAF, georeferència i assigna un 'DNI' a cada massa d'aigua per facilitar l'estudi científic transfronterer.

Imatge genèrica d'un llac pirinenc d'alta muntanya amb aigües cristal·lines i muntanyes al voltant. Al primer pla, petites basses temporals.
IA

Imatge genèrica d'un llac pirinenc d'alta muntanya amb aigües cristal·lines i muntanyes al voltant. Al primer pla, petites basses temporals.

S'ha publicat el primer inventari exhaustiu dels Pirineus, LacusPyr, que recull informació de 6.361 llacs i basses de tota la serralada, incloent-hi Catalunya, Andorra, Espanya i França, amb dades clau per a la seva identificació i estudi.

El catàleg, publicat a la revista científica Geoscience Data Journal, detalla informació com la superfície, la profunditat i la conca de cada massa d'aigua. A més, inclou noms oficials, variants i denominacions històriques, assignant a cada element una identificació georeferenciada o ‘DNI’ per facilitar l'estudi científic transfronterer.
La iniciativa ha estat liderada pel CREAF en col·laboració amb el CSIC, el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Segons Jordi Catalan, investigador del CSIC i CREAF, la georeferenciació és rellevant per evitar confusions en els estudis científics i permetre l'accés públic a la informació.
El treball aborda la complexitat de la toponímia, recollint noms originals i variacions degudes a errors cartogràfics, pronunciació o consolidació de denominacions. Un exemple il·lustratiu és el dels llacs de Plan i Cabidornats a la Vall d’Aran, on les denominacions s’han intercanviat en la cartografia oficial.
El catàleg també documenta variacions lingüístiques i fonètiques, com les formes Redondo, Redó o Redon per a una mateixa massa d'aigua, reflectint canvis històrics i oficials, com l'aranès 'Redon'. S'hi detallen també els termes genèrics utilitzats: 'estany' en català, 'estanh' o 'lac' en aranès, i 'ibón' a Aragó per als llacs d’alta muntanya.
L'inventari destaca la riquesa dels ecosistemes aquàtics, incloent-hi petites charcas temporals de pocs metres quadrats que acullen organismes com els anostracis, crustacis adaptats a la supervivència durant els períodes secs mitjançant ous de resistència. Aquests hàbitats, poc estudiats, tenen un gran interès ecològic.
Entre els llacs més destacats s'esmenten el Certascan, un dels més grans de Catalunya amb més de 60 hectàrees, i el Cregüeña, un dels més profunds dels Pirineus amb més de 100 metres. El Lac Redon és també un dels llacs d'alta muntanya més estudiats del món, amb aproximadament 105 articles científics publicats.
La investigació, que inclou la participació de Meritxell Batalla del CREAF, subratlla la importància de mantenir sèries llargues d'estudi per analitzar la resposta dels ecosistemes lacustres als canvis ambientals, climàtics i a l'impacte humà al llarg de la història.
Informació elaborada a partir de la font oficial: Delegació del CSIC a Catalunya (04/11/2026)