Un estudi publicat a PNAS Nexus revela que la proteïna oncogènica EWS::FLI1, que impulsa el càncer d'Ewing, manté la seva capacitat d'activar regions repetitives de l'ADN normalment silenciades en llevats, però perd gran part de la seva habilitat per alterar l'expressió gènica a nivell global. Aquesta distinció suggereix que ambdues funcions depenen de mecanismes moleculars diferents.
El càncer d'Ewing és un tipus agressiu de càncer que afecta principalment adolescents i adults joves. La proteïna anòmala EWS::FLI1 és la causant en la majoria dels casos. L'equip investigador, col·laborant amb el Pediatric Cancer Center Barcelona a l'Hospital Sant Joan de Déu, ha simplificat el sistema cel·lular utilitzant llevats per analitzar per separat l'activació de regions específiques de l'ADN i la reprogramació global de l'expressió gènica.
Segons el Dr. Cayetano González, professor emèrit de l'IRB Barcelona i co-líder del treball, treballar amb organismes més simples permet desmuntar el mecanisme peça per peça, eliminant factors presents en cèl·lules animals i ajudant a distingir entre activitats oncogèniques que requereixen components conservats evolutivament i aquelles d'evolució més recent.
En els llevats, EWS::FLI1 va ser capaç de lligar-se a centenars de llocs del genoma i redistribuir la maquinària de transcripció (ARN polimerasa II), però aquests canvis van tenir un impacte mínim en l'expressió gènica. No obstant això, quan es van introduir seqüències repetitives GGAA, la proteïna va revertir el silenciament d'un gen adjacent, demostrant la seva capacitat d'activar aquestes regions fins i tot en un entorn cel·lular molt diferent.
El Dr. Diego Velázquez, co-primer autor de l'estudi, destaca que la capacitat d'activar seqüències GGAA podria dependre de mecanismes cel·lulars bàsics, mentre que la reprogramació gènica sembla requerir components més específics de cèl·lules animals. Aquest model de llevat obre la porta a cribratges genètics per identificar els components cel·lulars necessaris per a cada activitat de la proteïna.
La investigació, que també va comptar amb la participació de la Dra. Cristina Molnar, el Dr. Jose Reina i el Dr. Jaume Mora, va rebre finançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional, el Ministeri de Ciència i Innovació, l'Agència Estatal de Recerca i la Fundació Sant Joan de Déu per la Recerca.
