La imatge de Barcelona com a ciutat oberta i pionera en participació ciutadana contrasta amb la realitat que viuen les seves pròpies treballadores. Segons les afectades, el discurs de 'Govern de la Participació' s'esvaeix quan les demandes provenen de la seva plantilla, que busca dignitat laboral.
“"Les institucions del sistema capitalista i patriarcal tendeixen a respondre amb mesures policials i de control quan són incapaces de gestionar els problemes socials i estructurals que elles mateixes generen."
El personal municipal, format majoritàriament per dones en sectors com l'educació, els serveis socials i l'atenció ciutadana, critica que davant les seves reivindicacions pacífiques, la resposta de l'alcalde Jaume Collboni i Albert Batlle ha estat enviar els Mossos d'Esquadra. Aquesta acció, lluny de dividir-les, ha reforçat la seva unitat, amb la Intersindical liderant un front comú de diversos col·lectius.
Les treballadores denuncien que, mentre el Govern central anuncia la jornada de 35 hores per al funcionariat, l'Ajuntament de Barcelona els ofereix un conveni que 'furta drets adquirits', una 'retallada sense precedents' que comparen amb les mesures de Javier Milei. La tàctica d'Albert Batlle, segons elles, busca 'fabricar la idea de funcionaris privilegiats' per dividir la classe treballadora.
“"Quan el poder es veu acorralat, intenta fabricar la idea de 'funcionaris privilegiats' i 'treballadors ostatges'."
Amb més d'un mes de vagues i mobilitzacions, les treballadores exigeixen diàleg i que l'Ajuntament cessi l'ús de la policia per silenciar-les. Afirmen que, si se'ls neguen les portes dels despatxos, faran dels carrers la seva taula de negociació, defensant els serveis públics de Barcelona fins al final.
