Les dades, basades en l'Enquesta sobre Integració i Necessitat Socials (Einsfoessa), indiquen que una de cada quatre persones a Barcelona es troba en aquesta situació, afectant 225.000 llars. A més, el 37,7% de la població de la diòcesi viu en una situació d'"integració precària", mentre que la població estrangera té taxes d'exclusió 2,4 vegades superiors.
“"Les situacions de precarietat es relacionen clarament amb la capacitat de la població per accedir a l'habitatge. Tenir un habitatge digne i assequible sembla que sigui qüestió de sort."
El document assenyala el preu del lloguer com un dels màxims responsables de la situació, alertant que el llast que suposa la despesa en habitatge ha esdevingut una "trampa de pobresa". Més del 15% de la població cau en pobresa severa després d'executar aquesta despesa.
La precarietat s'ha consolidat com "la nova normalitat" a la diòcesi: el 57,5% de les persones en exclusió social resideixen en llars on el sustentador principal té feina. Aquestes dificultats es multipliquen per tres en les llars amb menors.
“"No podem permetre que les oportunitats dels nens i adolescents depenguin de la sort que tinguin en néixer."
L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, va assegurar que les xifres reflectides a l'informe són una mostra de la insolidaritat de la societat i va citar el papa Francesc per referir-se a la "globalització de la indiferència" com a causa principal.
