El Nil, veí de Granollers, va haver d'adquirir un segon vehicle per garantir la seva arribada a Castelldefels, on estudia, després de dos anys d'incidències continuades a la línia R2. Aquesta decisió, tot i assegurar la puntualitat en dies clau com els d'examen, ha incrementat la despesa en gasolina i l'ha obligat a patir les caravanes de l'AP-7.
“"La meva intenció sempre ha estat moure'm en tren, però els dies d'examen no me la puc jugar. L'única opció és anar-hi conduint."
Aquesta problemàtica es repeteix en altres línies com la R4. La Marta, que viu a Gelida i treballa a Vilafranca del Penedès, ha deixat d'utilitzar el tren per complet, ja que el trajecte de 15 minuts era inviable pels retards. Critica que la despesa mensual per anar a treballar s'ha multiplicat per tres o quatre, passant d'una T-Jove de 40 euros a 100-150 euros de gasolina.
L'impacte no és només econòmic, sinó també físic i emocional. La Judit, que viatja de Girona a Barcelona, ha hagut de normalitzar avisar que arribarà tard, calculant sempre almenys mitja hora de retard. Altres, com l'Alba i el Lluc, han optat per solucions dràstiques, com canviar de feina o traslladar-se a Barcelona entre setmana per evitar la incertesa de la xarxa.
“"He arribat a plorar a l'andana de la impotència."
