L'home més vell de Catalunya es troba entre les vint persones més longeves de l'Estat espanyol. Escudé, que actualment viu a Barcelona amb un dels seus fills, recorda amb exactitud la seva infància de pocs recursos a Capellades, on va viure amb la seva mare i germà després de la mort prematura del seu pare, que tenia un taller de lampisteria. La seva vida va canviar el 1927 quan es van mudar a la capital catalana.
“"A pesar del que he passat, he estat tranquil, no he estat ambiciós, he estat conscient d'on podia arribar i d'on no podia arribar."
Entre els seus records més vívids hi ha la proclamació de la Segona República el 14 d'abril del 1931 i la seva participació voluntària a la Guerra Civil. Escudé es va allistar al Regiment Pirinenc de la Generalitat de Catalunya, combatent al front d'Aragó, incloent-hi la resistència a la bossa de Bielsa. Després de la desfeta, va ser traslladat a la Batalla de l'Ebre. La seva militància republicana li va causar dificultats laborals a la postguerra, sent rebutjat per empreses amb simpaties feixistes.
Malgrat la seva edat, Escudé es manté actiu, fent mots encreuats diàriament i llegint el diari. En l'àmbit polític, manté opinions fermes, especialment sobre la política exterior dels Estats Units. També lamenta el declivi de l'ús del català al seu barri de Barcelona, a tocar de la Sagrada Família, i critica l'ambició de les noves generacions.
“"Per mi, aquests americans són uns vulgars gàngsters, perquè parlen de llibertat i el que volen és només poder, poder i poder."
