50 anys de la tancada de dones a Motor Ibérica: un acte d'homenatge a Sant Andreu

Commemoració de la històrica protesta de 300 dones a la parròquia de Sant Andreu de Palomar per defensar els llocs de treball dels seus marits.

Imatge genèrica d'una església antiga amb sol de tarda.
IA

Imatge genèrica d'una església antiga amb sol de tarda.

Un acte a la parròquia de Sant Andreu de Palomar ha recordat la històrica tancada de 300 dones de Motor Ibérica, que fa 50 anys van protestar durant 28 dies contra els acomiadaments i retallades salarials.

L'1 de juny es van complir 50 anys de l'inici de la tancada protagonitzada per dones treballadores de la Motor Ibérica. Durant 28 dies, un grup de 300 dones es va tancar a la parròquia de Sant Andreu de Palomar per protestar pels acomiadaments i les retallades salarials que afectaven els seus marits, empleats de l'empresa automobilística ubicada al Poblenou.
Per commemorar aquesta gesta, s'ha celebrat un acte d'homenatge que ha comptat amb la participació d'algunes de les protagonistes, com Maruja Ruiz, i de la fotògrafa Pilar Aymerich, qui va documentar alguns dels moments més emblemàtics d'aquells dies.
La commemoració va tenir lloc a la Sala Gòtica de la rectoria de la parròquia de Sant Andreu de Palomar, espai annex a l'església on es va dur a terme el tancament. L'esdeveniment va ser possible gràcies a la col·laboració del rector i vicari de la parròquia, Josep Camps i Ignasi Pujades, compromesos amb la lluita sindical de l'època.
L'historiador Pau Vinyes i l'advocada i exdiputada Magda Oranich van contextualitzar la reivindicació, explicant la seva rellevància i significació.
L'homenatge va evocar moments clau dels 28 dies de tancada, com l'organització de comitès per a la neteja, la cuina i la cura dels fills, que també van romandre tancats amb les seves mares. També es va recordar la duresa del desallotjament policial de la parròquia, on les dones demanaven pacíficament la readmissió dels seus marits.
Maruja Ruiz va destacar que, malgrat no assolir l'objectiu immediat, la tancada va ser un impuls per al vessant reivindicatiu i combatiu d'aquestes dones en defensa dels drets socials i laborals, un esperit que fins aleshores havia estat latent.