La nova església parroquial, dedicada a Santa Eulàlia de Mérida, es va construir al voltant del 1400 dins del recinte de l'Hospital de la Torre Blanca o de Santa Cándida, on s'havia consolidat la major part de la població, especialment als carrers actuals Major i Xipreret.
“"En atenció que l'església parroquial de Santa Eulàlia de Provençana, (…), es va originar des d'antic al lloc on ara és, ja que llavors el lloc era poblat; i que successivament a causa d'algunes bandositats i encara més de mortandats d'homes que estaven plens de pecats ostensibles, el lloc va anar despoblant-se i els habitatges de la rodalia de l'església es van enderrocar, en tant que l'església esmentada va romandre solitària i la resta de pobladors parroquians molt lluny i separats."
Aquesta decisió, impulsada pel rector i veïns de la Pobla, certificava una realitat demogràfica ja existent: la població s'havia consolidat al voltant de l'Hospital i no de l'antiga església. Aquesta consolidació va continuar durant les dècades següents, amb documents del 1446 que ja esmenten la nova església al poble 'del Spitalet'.
La importància creixent del nou nucli va ser reconeguda oficialment el 1450, quan la reina Maria va concedir als habitants la capacitat jurídica d'establir impostos. Més tard, el 1475, els caps de casa van redactar 'les ordinacions', un conjunt de normes jurídiques pròpies que, tot i tenir poca influència inicial, van assentar les bases legals de la ciutat que avui coneixem com a L'Hospitalet.
