El Port de Barcelona, una infraestructura clau per al trànsit de mercaderies i passatgers, afronta preocupacions significatives relacionades amb la seguretat i la influència estrangera. Informes del Centre Superior d’Estudis de la Defensa Nacional (CESEDEN) i de la Fiscalia General de l’Estat assenyalen el narcotràfic i la presència d'empreses xineses com a principals reptes.
Un estudi del CESEDEN titulat "Ports de l’Estat i la defensa nacional" destaca la importància estratègica del port barceloní, juntament amb els d'Algesires, València i Las Palmas, com a nodes comercials i logístics a nivell europeu i global. Aquests ports, tot i la seva eficiència, estan exposats a riscos externs, especialment per la seva funció de pont entre continents i com a "plataforma de seguretat" per a operacions de l'OTAN i la UE a la Mediterrània i l'Atlàntic.
L'informe posa de manifest la "creixent participació estrangera en la gestió dels ports espanyols", amb especial atenció a empreses xineses i de l'Orient Mitjà. Es destaca el cas de l'empresa Hutchinson, amb seu a Hong Kong, que opera la terminal Best al Port de Barcelona. Tot i que millora l'eficiència, aquesta inversió genera "inquietuds sobre la sobirania econòmica" i un risc de "dependència estratègica" per a la seguretat nacional.
Paral·lelament, la Fiscalia General de l’Estat ha reiterat la seva preocupació per l'entrada de droga a través del port. L'últim informe assenyala un augment inquietant del tràfic de cocaïna, amb 25 tones confiscades el 2024, un 31,17% més que l'any anterior. La fiscalia critica la inversió insuficient en seguretat malgrat els beneficis rècord del port, que va assolir els 200 milions d'euros de negoci el 2024.
L'Informe de Seguretat Nacional també subratlla el Port de Barcelona com una "principal via d’entrada de cocaïna a l'Estat", juntament amb Algesires i València. Aquests ports són considerats "autopistes" per a l'entrada de diverses drogues.
