L'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) ha iniciat una nova investigació arran de noves denúncies sobre el servei Projectes d’Inserció Laboral (PIL) Riu Ter, destinat a joves extutelats sota la tutela de la Generalitat. Les denúncies apunten a la gestió de "places fantasma" per part de la UTE formada per la Fundació Resilis i la Mercè Fontanilles, entitats ja sota lupa. Aquests mateixos testimonis, però, no han detectat irregularitats similars en altres serveis de tutela de menors de la DGAIA on han treballat.
Paral·lelament, la via judicial presenta dificultats. El Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona ha rebutjat la petició de l'entitat Guardianes de la Inocencia per reduir la fiança de 4.000 euros establerta per presentar una querella. Per altra banda, l'entitat jurídica Acció Cassandra ha interposat un recurs d'apel·lació a l'Audiència de Barcelona contra l'arxivament de la seva querella pel Jutjat d’Instrucció 27, que va considerar que no hi havia indicis suficients per iniciar diligències.
La nova investigació d'Antifrau, comunicada el passat 18 de març, se centra en "presumptes irregularitats en la gestió de serveis de residència o pisos per a joves vinculats a programes d’inserció laboral (PIL) del Riu Ter". Segons el decret signat pel director d’investigacions, Manuel Díaz, s'ha obert una actuació prèvia de versemblança per avaluar les denúncies rebudes, que apunten a la gestió de l'UTE Mercè Fontanilles i Resilis.
Les denúncies de tres testimonis que han treballat per a l'entitat descriuen irregularitats en el funcionament del programa d'inserció laboral per a joves d'entre 16 i 21 anys. El principal assenyalament és que "porten anys amb joves donats d’alta que ja no estan dins el programa", generant "places fantasma" per les quals la Generalitat continua pagant.
Un primer testimoni relata que les parelles educatives tenien menys joves assignats dels previstos, amb pisos mig buits, mentre el centre cobrava per places ocupades per joves que ja no hi eren. La situació, segons aquest testimoni, era coneguda per tot l'equip i permetia "menys feina pels mateixos diners".
Una segona denunciant, orientadora sociolaboral, corrobora aquestes afirmacions, detallant que alguns joves donats d'alta vivien autònomament en altres ciutats sense rebre cap ajuda, deixant habitacions buides. A més, esmenta la possible falsificació de signatures per confirmar la continuïtat del servei, una pràctica que, segons la denunciant, es feia per "protegir el servei" i que ella mateixa va cedir sota coacció. Aquesta mateixa persona va integrar-se posteriorment en un altre PIL a Girona on no va detectar anomalies similars.
Un tercer testimoni insisteix en l'existència de "places fantasma" com un "secret de domini públic" dins l'equip. Aquesta persona assenyala que el director del servei els feia deixar dates en blanc en documents per posar la data que li convenia, i que es falsificaven signatures i plans d'atenció individualitzats per simular l'atenció a usuaris que no vivien del recurs. La por a la influència de les entitats implicades, com Resilis i la Fundació Mercè Fontanilles, va motivar la seva marxa.
Mentrestant, la via judicial continua entrebancada. La querella presentada per Acció Cassandra per presumptes irregularitats "sistèmiques" en la gestió de la DGAIA, que apuntava a exconsellers i secretaris generals, va ser arxivada pel Jutjat d’Instrucció 27 de Barcelona. El jutge va argumentar manca d'indicis suficients, decisió que ha estat recorreguda davant l'Audiència de Barcelona. La querella de Guardianes de la Inocencia, a més de la denegació de la reducció de fiança, encara no ha vist avanços significatius.
