L'entorn del Vallès ha estat escenari de diverses troballes arqueològiques en les últimes setmanes, incloent-hi jaciments a La Mola i Castellar Vell. Aquest fet ha obert el debat sobre si ens trobem en un període especialment fructífer per a l'arqueologia a la comarca. No obstant això, Jordi Roig, director de projectes d'Arrago SL, considera que es tracta d'una acumulació de circumstàncies més que d'un auge real. Roig contextualitza que l'activitat arqueològica, estretament lligada al sector de la construcció, ha experimentat una davallada postcrisi, i les intervencions actuals sovint responen a necessitats urbanístiques més que a plans de recerca.
El cas de Castellar Vell destaca per la troballa de 243 tombes en una necròpoli, un conjunt funerari considerat el més complet de Catalunya per al període carolingi i altmedieval, i un dels referents a Europa. Aquesta singularitat, juntament amb l'estat de conservació òptim, aporta una visió detallada de la jerarquia social de l'època i la formació de la Catalunya Vella i el Comtat de Barcelona. En contrast, les troballes a La Mola s'emmarquen en excavacions prèvies al cementiri del monestir, amb un valor diferent.
L'explicació de la densitat de jaciments medievals, com els trobats al voltant del Monestir de Sant Llorenç del Munt, rau en la consolidació del poblament durant els segles IX, X i XI, amb la proliferació d'esglésies, castells i masos. Aquesta època va veure una major ocupació del territori, incloent-hi zones abans inhòspites. Les excavacions d'Arrago SL, motivades per l'expansió residencial, no són accions de recerca programada com les universitàries, tot i que la intervenció a Castellar Vell actualment sí que té un component de recerca independent d'obres.
Jordi Roig es mostra crític amb la manca de sinergies entre el sector constructiu i el món acadèmic, lamentant que moltes excavacions s'han fet al servei de la construcció sense l'estudi posterior adequat, resultant en escassetat de memòries científiques. El doctor en Història de l'Art, Santos M. Mateos, afegeix que, tot i que sempre es documenta el que es troba, la rellevància del jaciment determina si s'amplia la recerca o es protegeix i tapa. La investigació arqueològica sovint alenteix els processos constructius, una dinàmica evident en llocs com Tarragona.
Dades de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya suggereixen una aposta institucional, tot i que municipis com Palau-solità, Polinyà o Sentmenat han explorat poc el seu subsol. A Santa Perpètua, troballes del segle X i XI van obrir la possibilitat d'un origen romà del lloc. A Sabadell, excavacions a Sant Pau de Riu-sec van descobrir més de 300 tombes. Roig conclou que la visió actual està distorsionada per la vinculació de les excavacions a obres, i que moltes restes recuperades no han vist la llum per manca de divulgació per part de les administracions.
