Aquest avenç representa un punt d'inflexió en l'oncologia de precisió per a aquesta malaltia, que fins ara presentava un pronòstic molt desfavorable. El càncer de pàncrees és un dels tumors més agressius i amb una taxa de supervivència baixa, fins i tot en etapes inicials, i la majoria dels casos es diagnostiquen en fases avançades.
El fàrmac actua com a inhibidor de la mutació genètica KRAS, present en més del 90% dels tumors pancreàtics, una alteració que fins ara era difícil de tractar. Els pacients que van participar en l'estudi ja havien esgotat les opcions de quimioteràpia convencional sense èxit.
“"És el que estàvem esperant des de fa molts anys i ja hi ha altres medicaments que estan en desenvolupament. Aquest només és el primer pas perquè arribaran fàrmacs de segona generació per revertir resistències i intentar que els pacients que no responen d'entrada ho facin amb altres. Això fins ara era impensable."
Amb l'administració del daraxonrasib, la mitjana de supervivència dels pacients es va situar per sobre dels 13 mesos, un any més del que s'esperava en el moment del diagnòstic. A més d'allargar la vida, el medicament contribueix a una millor qualitat de vida en comparació amb les quimioteràpies actuals, que tenen efectes secundaris importants.
La investigació catalana té un paper destacat en aquests estudis internacionals, permetent als pacients accedir a nous tractaments molt abans que siguin finançats pels sistemes de salut públics. Actualment, s'estan obrint nous estudis per avaluar el fàrmac com a primera opció de tractament, en combinació amb quimioteràpia i per prevenir recaigudes en pacients operats.
“"L'oncologia de precisió per fi ha arribat al càncer de pàncrees. Fa cinc anys, això semblava impossible. Però ja veiem aquest canvi, i per això continuarem investigant."
